El que havia de ser «el partit» clau per l’èxit de la temporada va ser tot el contrari. Tot va sortir malament. D’entrada, els manresans no van poder ni completar una alineació completa de 15 per culpa de compromisos ineludibles i les lesions. Després, a mesura que anaven passant els minuts, totes les circumstàncies es continuaven posant a la contra.
El camp del Congost va viure, doncs, una jornada amarga i el CR Spartans de Granollers va jugar amb creixent motivació extra davant de les conseqüències també creixents a causa de les febleses amb què havien de competir els locals. I en van saber treure bon profit des de ben aviat.
És veritat que els manresans es van posar per davant amb un 3-0 (min. 3), i amb un 6-5 (min. 17). Però des d’aquest moment el Manresa va començar a notar, i de quina manera, el desgast físic i psicològic de jugar amb clara inferioritat. Tres cops de càstig gairebé consecutius en quatre minuts van donar als Spartans la primera embranzida forta (6-14, min. 24). Els locals es van resistir a deixar escapar el partit amb un nou cop de càstig (9-14, min.25) però al descans la diferència visitant ja era de 9-17.
En la represa, l’amor propi dels manresans no va ser una eina prou efectiva. Els Spartans tornaven a xutar cop de càstig en el min. 44 (9-20) i els locals ja tenien moltes dificultats per a seguir el ritme visitant. Les emocions a flor de pell i la impotència de veure com s’escapava una victòria tan desitjada eren la tònica dominant. A la segona part, per exemple, el Manresa sumava una darrera de l’altre fins a 4 expulsions temporals (minuts: 48, 50, 68, i 75) i una de definitiva a les acaballes del matx. En alguns moments la inferioritat numèrica era ja gairebé escandalosa de fins a tres jugadors menys respecte de l’adversari.
Amb tot, a falta de poc més de 8 minuts, el Manresa va estar a escassos centímetres de marcar i a més en una posició molt central, gairebé a tocar dels pals, el que hauria facilitat la posterior transformació. D’un hipotètic 16-20 que encara hauria pogut fer somiar amb una èpica remuntada es va passar al que ja seria definitiu (9-27, després d’una carrera veloç i brillant després d’un xut de continuació) que esdevingué colofó de la victòria vallesana.
L’altre resultat del cap de setmana
- ▶️S16: CAT CENTRAL 47 -10 CE INEF LLEIDA
