Quan el rugbi femení del Catalunya Central (Osona RC + Manresa RC) es va classificar per a disputar la Primera Divisió Catalana, es creia que seria difícil guanyar algun partit, tot i que es va considerar que era una experiència que calia aprofitar per adquirir experiència. Les expectatives han quedat ben superades perquè el Catalunya Central ha acabat la fase regular amb tantes victòries com derrotes, cinc. set de deu en tota la temporada, i classificant-se per a semifinals, tot i que guanyar l’INEF / Barça es presenta gairebé impossible.
La cinquena victòria va arribar, contra tot pronòstic, aquest dissabte al camp del Sant Cugat B que, si hagués guanyat, hauria acabat líder de la regular perquè l’INEF / Barça també va punxar al camp l’Spartans de Granollers. L’equip local, però, no va poder convocar una plantilla completa perquè el seu equip A jugava Lliga Iberdrola. A més, durant el partit, el Sant Cugat va acumular retirades per lesió i va acabar amb onze jugadores.
Així les coses, el Catalunya Central no va tornar a casa content tot i la victòria. Perquè més enllà del triomf, l’equip no va estar a l’altura de l’evolució en positiu mostrada durant la resta de la temporada. L’equip va sortir desconcentrat, i a mesura que el rival s’anava quedant amb menys jugadores, les osonecbagenques jugaven encara una mica pitjor, com descentrades, sense rumb. És com si la superioritat creixent d’efectius despistés tothom menys al Sant Cugat, que feia el que podia amb molta fe i efectivitat.
Les locals van arrencar amb un 17-0 de sortida en els primers 21 minuts. Però dos assaigs amb transformacions del tàndem Merion Sort (cinc assaigs en total en el partit) i Maria Prat en les transformacions (sis en total) iniciaven la remuntada. Al descans tot i haver jugat tota la primera part amb dotze jugadores, encara guanyaven les locals 22-14.
La reacció del Catalunya Central va arribar amb jugades individuals poc trenades i trobant, no sense dificultat, forats en la depauperada línia de defensa de l’adversari. Tanmateix, l’amor propi de les locals les posaria a només un punt quan faltaven onze minuts (34-35) i en el minut 75 vindria la marca que garantia el triomf amb el darrer assaig i transformació (34-42), tot i que les locals encara van poder tornar a anotar en el darrer minut, donant mostra d’una actitud envejable, per deixar el resultat final en 39-42.
Jugadores i tècnics es van conjurar en acabat el partit a millorar i treballar de valent en les dues setmanes que queden per arribar al premi d’un partit de semifinals que es jugarà a Barcelona el 26 de març. En esport tot és possible, però l’equip va saber fer autocrítica de seguida i reconèixer que, amb el joc mostrat a Sant Cugat, és gairebé impossible que l’esport faci màgia.
FOTOS: EL TAFANER DE SANTPEDOR
